Associació per l'estudi i la difusió de la psicoanàlisi d'orientació lacaniana, fundada per Cecilia Hoffman. Quadern de bitàcola




lunes, 19 de mayo de 2014

Reseña: Duelo y Melancolía - Freud, 1917


En aquest article Freud desenvolupa un estudi comparatiu entre el dol com afecte normal i la melancolia, com a estat patològic. Estructura l’estudi en base a les analogies entre els dos afectes als que atribueix un nexe comú: l’objecte. La pèrdua d’objecte i l´angoixa que es pot generar a partit d´aquesta experiència.
Freud explica els mecanismes que es donen a la formació dels símptomes referits a la pèrdua d´objecte i les relacions que amb ell s´estableixen, d’identificació i ambivalència.

Pel que fa referència al dol, el defineix com la reacció davant la pèrdua de l’objecte del que ha de sustraure les càrregues libidinals per poder dirigir-les a un nou objecte, finalitzant-se aquest procés un cop el jo resta lliure i sense inhibició.

Com a elements explicatius per donar compte de la melancolia introdueix la identificació i el narcisisme i fixa tres premises bàsiques:  pèrdua d’objecte, ambivalència i regressió de la libido al jo. En el desplegament apareixen analogies amb altres trastorns com la neurosi obsessiva o la mania de simptomatologia inversa i que es possible es produeixi, en alguns casos, al final de la melancolia.

ITINERARI DEL DOL
Apareix front la pèrdua d´un esser estimat o abstracció equivalent i produeix una inhibició i resticció del jo. En el procés normal la líbido ha de deslligarse de l´objecte a través d´un procés gradual fins arribar a disoldre la existència psíquica de l´objecte perdut.
Un cop finalitzat el treball del dol (sustracció de la líbido), el jo torna a quedar lliure i sense les inhibicions causades per la pèrdua.

ITINERARI DE LA MELANCOLIA
Es produeix la reacció a la pèrdua de l´objecte estimat(objecte eròtic d´alt nivell libidinal) però en algunes ocasions no  es pot precisar què ha perdut (pèrdua d´objecte fora de la conciencia: “ignorada labor que devora su yo”. )
Es dona una gran perturbació del sentiment de si que s´expressa a través de les queixes i els retrets (autoacusacions). El subjecte se sent indigne i insignificant i es complau en exposar obertament la seva mediocritat.  
en el desig de comunicar a tot el món els seus propis defectes és com si trobés una satisfacció”. pg. 2093

En el procés de l´opresiu estat de la melancolia es dóna una elecció d´objecte libidinitzat. Es produeix una ofensa o un desengany i es commociona la relació objectal, la libido es retraiguda al jo ocasionant una identificació del jo amb l´objecte perdut (l´ombra de l´objecte cau sobre el jo) i es jutjat per la instancia moral com l´objecte abandonat. Fa al jo destinatari. El subjecte no aconsegueix realitzar un dol normal davant de la pèrdua i posa en marxa la identificació amb l'objecte sobre una base narcisista que explica les tendències sàdiques.

El desplegament d´aquest estudi permet avançar en la comprensió en altres direccions, en relació a les neurosis obsesives (severitat i sadisme de la instancia moral), existeix dol tot i que patològic.


Mayka Giménez